It’s been a long, long time

Aquesta setmana he vist com em valoraven positivament una idea per a l’empresa. Aquest fet et puja l’ànim d’una manera considerable, i més quan encara busques com aplicar la teva carrera en una empresa com la meva. Arran d’alguns projectes de la universitat i d’algun comentari del meu cap em vaig aferrar en la idea de crear un sistema de classificació per la web de les empreses que col·laboren amb nosaltres. Per així tenir-les fàcilment localitzables segons la seva temàtica.

Com moltes coses d’aquesta empresa va caure en oblit. Només havia estat un comentari i el meu informe poc a poc va passar a estar oblidat fins i tot per mi, que vaig decidir no continuar amb la classificació o millorar la presentació. Però aquesta setmana, arran d’una visita a una altra empresa i de veure el seu tríptic de propaganda, que té una part dedicada als clients, el meu cap s’ha animat a que fem el mateix. Li he comentat que ja hi vaig estar treballant he rebuscat entre els meus arxius en la cerca d’aquell document mal fet que vaig començar a preparar. La idea inicial ja hi era.

M’agrada la gent emprenedora, em va comentar. Ara toca fer una bona classificació i presentar-ho a la propera reunió. Una bona pujada d’ànims. Si sabessin la de treballs de la universitat que aprofito per idees per la feina...

I've got the world on a string

Em sento com una nena amb sabates noves. Amb raó, ja que dissabte me’n vaig comprar unes de noves, un estil diferent al meu que adaptaré de seguida amb el meu vestuari, unes sabates de taló ample i un pèl alt. M’hi acostumaré. Però m’hi sento també perquè aquest principi de setmana estic sent positiva.
Haig de valorar el que necessito fer i el què puc aportar a l’empresa. Un dels projectes que tinc en ment i que haig de saber resoldre és la cerca d’informació. Haig de ser com una caçadora de tendències però en salut. Haig d’estar al dia dels nous estudis, de plans estratègics de diferents comunitats autònomes o països etc. Ahir vaig decidir que començaria a buscar webs d’on puc extreure informació, a buscar plans estratègics, projectes que es fan a altres parts de món, etc.

M’haig de preocupar més per buscar informació i oferir-la, perquè es pugui tractar i decidir si ens interessa o si a algun dels nostres clients pot interessar. No puc esperar que ens vinguin a trucar a la porta. Haig d’anar a buscar-la jo mateixa.

Vull ser una caçadora de tendències.

La primera feina és buscar una sèrie de links i contactes que m’ajudin.

Adjunto una gràfica extreta de Noel Angulo Marcial, “Normes de competència en informació”, BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, no. 11 (desembre 2003), http://www.ub.es/bid/11angul1.htm



Caçant tendències. Primera part feta. Mig matí consultant documents de l’empresa, catàleg de la biblioteca de la UOC i googlejant en cerca de departaments de sanitat espanyols, francesos etc. Total, en un primer filtratge, quasi 40 webs que poden ser d’interès. Ampliem coneixement. Felicitats.

Ara toca revisar web per web i veure quina informació en puc treure, revisar-la ara per posar-me el dia (quina feina) i després anar informant-me per mantenir-me al dia i informar a l’empresa.

In the morning

Em preocupo exageradament de tenir la documentació de l’empresa sota control. Una empresa petita, relativament nova, i amb molta documentació digital, que des del principi s’ha classificat en carpetes, en una xarxa comuna per tothom i que necessita una revisió de tan en tan. És una feina de dos dies al mes o d’uns minuts cada dia. Però amb això no omples el teu temps laboral. En una empresa externa estaria d’acord en fer feinetes així però no en aquesta.
Llavors em trobo en la situació que m’ataca cada dues setmanes, en el moment que hi ha una baixada de feina. Feina no documentalista quasi. La pregunta és: què hi faig jo aquí? Si m’ho plantejo des del punt de vista de documentalista poca cosa. Si m’ho plantejo com que coordino projectes o que ajudo en l’explotació dels resultats de les enquestes i dels estudis que realitzen uns altres, sí, tinc feina. Llavors tots els mals de la meva professió m’ataquen. Vull canviar la situació. Vull aportar alguna cosa a l’empresa com a documentalista. I començo, com he fet aquesta setmana, a catalogar tota la documentació sota paraules clau, per poder localitzar-ho fàcilment si algú ho demana. Ho farà algú? De tan en tan hi ha algun comentari que em deixa entendre que no és una feina inútil. Però sí que és una feina de formigueta i que poques vegades, potser per desconeixement, no es té en compte.
Estic treballant inútilment?

Speak low

Aquesta és la setmana dels projectes europeus. Dilluns i dimarts un sobre malalts crònics, dijous i divendres un sobre rehabilitació. Però aquest darrer no aniré a la reunió, a Holanda. Puc aportar tanta poca cosa que no hi participo. A la de dilluns i dimarts si que hi participo, a Barcelona, tinc una presentació. Presento el repartiment de feina dels propers mesos, ja que sóc la coordinadora d’un dels paquets de treball. La veritat és que molt de cas no em fan perquè hi ha feina atraçada i temes a discutir. Hem de fer estudis clínics i encara no tenim definits els pacients. Ens passem els matins discutint sobre aquest tema i modificant el calendari.

Quan arribo a la reunió els socis catalans em saluden i em comenten que qualsevol dubte o ajuda els hi demani. M’han vacunat contra ells, els hi agradaria controlar la nostra feina perquè els recomanem com a bons socis i per dir que la seva part de l’estudi és la més vàlida. Nosaltres hem de ser objectius i vendre’ls si realment és el que ens interessa. SI una cosa he après amb el poc temps que porto en projectes europeus és que s’inventen projectes per vendre el seu producte. Tots. Quan acabi aquest projecte, si no ho aconsegueixen, en faran un altre amb les mateixes característiques. Però clar, els altres socis pensen igual.

Aprofitant que ells tenen experiència en plans de negoci i jo no els hi proposo que aquesta feina a facin ells. Els hi dono la possibilitat que es venguin. Plans de negoci en tenen d’altres projectes, no les hi costarà fer-ho. Però obertament només diuen: ja parlarem, perquè ens dones molta feina.

I'm an errand girl for rhythm

Reunió setmanal. Parlem de com a l’àrea de documentació estic portant a terme la reorganització de directoris i carpetes. S’accepten idees. Es pensa en posar un gestor documental que pugui trobar els documents indexats segons un criteri, per paraules clau. Un company comenta que hi ha empreses que s’han fet un buscador de Google només intern. Google. Acceptant que hi ha aplicacions de Google que estan molt bé, començo a agafar-los mania. No m’agrada, no m’ha agradat mai, quan es centralitza tot en una sola empresa-institució-grup etc. Considero que hi ha d’haver varietat, que s’han de veure noves coses i donar noves oportunitats. Google s’ho vol menjar tot.

Aquest company que treu el tema del buscador Google com a gestor documental deu tenir un contracte amb aquesta companyia, ja que sempre que necessitem alguna cosa ell diu que Google ho té. En fa propaganda, ens explica les noves utilitats, etc. Fa uns mesos m’intentava convèncer que podíem obrir un document a Google Docs i treballar-hi conjuntament. Tenim una xarxa compartida, els nostres ordinadors estan connectats, perquè obrir una compte Google i fer-ho, si dintre de l’empresa ja ho tenim? No em va convèncer. Fa poc també em va comentar que Google tenia un traductor automàtic i que anava molt bé. Per tenir una idea general del què es vol saber sí, va bé, però el terme "molt be" el deixo en entredit. He hagut de traduir un text llarg i una mica complex de l’anglès. Les traduccions són tan literals que la formació de les frases són en "model anglès": adjectiu+nom+verb o adjectiu+oració subordinada+verb+nom. Necessito fer una lectura detallada per corregir frases senceres i dotar-les de sentit. Faig servir un altre traductor online i de moment potser és més laboriós de consultar (necessites fer copiar i enganxar) però em dóna més bon resultat. Les frases com a mínim tenen sentit.

Google potser ens ajuda a trobar webs i altres documents però hi ha aplicacions que encara necessiten treball. Per part meva no es menjaran el món.

Give me the simpel life

A fora plou. Les finestres estan empapades i el fred m’entra al cos. El termoestat no funcionarà fins dilluns i l’oficina és freda. M’abrigo amb un foulard. Començo un business plan. Com? No ho sé, serà el meu primer pla de negoci. Tinc un sumari que m’ha de servir de base per la redacció del pla. Tinc una sèrie de documents que parlen dels serveis que es volen oferir, els socis, etc. Vaig a unificar-ho. Vaig a preparar els documents d’estudi.
Tot i així encara em perdo. Encara no acabo d’entendre la meva feina, què és el que s’espera de mi. Si en principi hem de buscar una persona externa que redacti el pla de negoci perquè al cap de dos dies rebo un missatge dient que el prepari? Qui ho ha de fer? Amb què m’haig de basar? M’agrada que em diguin les coses clares i ella ho fa, però també m’agrada que, quan és la primera vegada que porto algun tema, se’m diguin els passos a seguir. Se’m marqui una mica. Quan més o menys hi entengui ja em rebel·laré.
Però per l’altre costat tinc un dels socis que em va dient que no em preocupi, que tot està sota control. Control de qui? Meu? Que no sé fer un simple pla de negoci a escala europea? De la meva sòcia, que la coneixen prou per saber que de temes econòmics ella no en sap? Quan buscarem algú que realment ens ajudi? Quan em marcaran la feina que haig de fer i la que no, perquè tinc algú que em respon?
Agafo els documents i me’ls vaig a llegir, sota el soroll insistent de la pluja.

It aint' necessary so

A vegades penso que vull desaparèixer, que vull marxar ben lluny i oblidar-me de segons quines feines. En seré capaç? Estic lligada durant tres anys a un projecte del qual no sé exactament quin és el meu paper. No he portat mai un projecte, no sé què s’ha de mirar i què s’ha de fer i cada pas que dono sembla un error. M’ho van oferir només entrar a la feina, com un punt de confiança, que sembla que acabaran perdent. M’ho van donar i em vaig sentir contenta, tenia una feina important, encara que fos simplement controlar que les tasques es portessin a terme. Però ara, cada cop que parlo amb la meva sòcia per veure quin és el següent pas m’enduc un mal comentari: la feina no es fa així, no has entès encara què representa la teva tasca o si no busquem millors ajudants (tenim gent externa que ens ajuda amb la feina) quedarem ridículs.

Cada cop que tinc una trucada seva o un correu ja tremolo. No sé si jo no sé explicar el que ella em demana als meus ajudants i als meus superiors o si no sé treballar en això o que mai ha parlat prou clar ella. Ens proposa que busquem ajudants i quan ja els tenim no li agraden, però mai diu de quin àmbit els vol. Jo, que és la primera vegada que m’enfronto a un projecte d’aquestes característiques, tremolo. M’agrada la idea de portar-ho a terme però estic perduda i amb la por de perdre la confiança dels qui l’han dipositat en mi.